|
a - b - c - d - e - f - g - h - i - j - k - l
m - n - o - p - q - r - s - t - u - v - x - z |
| |
|
|
a |
|
acomodador -a |
|
m i f. En els espectacles, persona encarregada de designar als concurrents els seients que han d'ocupar. |
|
actor, actriu |
|
m i f. Persona que representa un personatge en el teatre, el cinema, la ràdio o la televisió. |
| |
amfiteatre |
|
m. En un teatre modern, conjunt de seients ordinàriament col·locats en grades circulars. |
| |
aplic |
|
m. Peça d'un decorat, pintada o real, que té entitat per ella mateixa o que complementa l'escenografia. |
|
apuntador -a |
|
m i f. Persona que dicta als actors els seus papers en les representacions teatrals. |
|
arlequí |
|
m sin. bastidor de boca m. Cameta, habitualment armada, que forma part de la draperia i que delimita l'amplada de la boca. |
| |
assaig |
|
m. Representació d'una obra, execució d'un concert, etc., abans de la seua representació pública. |
| |
assaig general |
|
m.
Assaig que es fa just abans de l'estrena d'una obra o d'un espectacle,
en el qual es reprodueixen al màxim les condicions de la representació
en públic. |
| |
attrezzo |
|
m. Conjunt d'accessoris de decoració, de mobiliari, etc., que s'utilitzen en el muntatge d'una escenografia. |
|
|
b |
|
bambolina |
|
f.
Qualsevol de les bandes de tela o de paper pintades que, penjades del
sostre d'un escenari, formen la part superior d'una decoració figurant
un sostre, branques pontades, el cel, etc. |
| |
bastidor |
|
m.
Qualsevol de les teles pintades fixades en una armadura de fustes i
llistons, que es posen a dreta i a esquerra de l'escenari formant part
d'una decoració teatral. |
| |
boca |
|
f. Part anterior de l'escenari que està més pròxima als espectadors. |
| |
bolo |
|
m. Actuació aïllada d'una companyia o d'un grup teatral que es duu a terme en una població diferent de la seua habitual. |
|
|
| c |
|
cabina de control
|
|
f.
Sala petita tancada per mampares de vidre i situada a l'extrem oposat
de l'escenari d'un teatre, des d'on els tècnics regulen el so i els
llums. |
|
cambra negra
|
|
f.
Cambra de cortines de color negre que s'utilitza principalment per a
fer neutre un espai escènic i poder treballar amb la il·luminació sense
cap tipus de reflex. |
|
camerino
|
|
m. Qualsevol de les cambres destinades als actors per a vestir-se, reposar-hi, etc. |
|
cameta
|
|
f. Peça de decoració, suspesa del teler i paral·lela a la boca de l'escenari, que cobreix els laterals de l'escena. |
|
carra |
|
f. Plataforma amb rodes que s'utilitza per a traslladar elements del decorat d'una banda de l'escenari a l'altra. |
| |
ciclorama |
|
m.
Peça de la decoració teatral consistent en un fons semicilíndric de
color neutre o blanc sobre el qual es pot projectar la llum. |
| |
corbata |
|
f sin. prosceni m. Part anterior de l'escenari, davant del teló de boca, que està més propera al públic. |
| |
coreografia |
|
f. Art de compondre els moviments, les figures i els passos de danses o ballets d'acord amb la música. |
| |
carra |
|
f. Plataforma amb rodes que s'utilitza per a traslladar elements del decorat d'una banda de l'escenari a l'altra. |
| |
costat |
|
m. Cadascun dels espais interiors d'un escenari, situats als laterals esquerre i dret de l'embocadura. |
| |
coverol |
|
m. En el prosceni d'un teatre, el forat de l'apuntador, proveït d'una coberta que té la forma d'un mig hemisferi. |
|
|
| d |
|
decorat
|
|
m.
Conjunt d'elements pictòrics, plàstics, arquitectònics, etc., que
figuren el lloc de l'acció en una representació de teatre, en una
filmació, etc. |
| |
director -a |
|
m i f. Persona que dirigeix l'obra de teatre. |
| |
draperia |
|
f. Conjunt de cortines que emmarquen l'escena per darrere del teló de boca fins a l'escenografia muntada. |
|
|
| e |
|
embocadura
|
|
f. Obertura de l'escena que queda delimitada pel mantell i pels bastidors de boca. |
| |
escenari |
|
m. Part del teatre en què els actors desenvolupen l'acció dramàtica i on es munten els elements escenogràfics. |
| |
escenari a la italiana |
|
m. Escenari encarat cap al públic, queda separat dels actors pel teló de boca, a través del qual es veu l'escena. |
| |
escenari central |
|
m. Escenari en què el públic envolta l'escena o bé la limita per dos costats oposats. |
| |
escenari giratori |
|
m. Escenari constituït sobre una plataforma circular que volta sobre ella mateixa en el pla horitzontal. |
| |
escenografia |
|
f.
Art i tècnica de muntar l'escena teatral. / Conjunt d'elements que
permeten reproduir un determinat clima o ambient per a una
representació teatral, un espectacle, etc. |
| |
escotilló |
|
m.
Part de l'empostissat d'un escenari que en un moment donat pot
abaixar-se, fer-se córrer, i deixar una obertura per on isca en escena
o desaparega un personatge, un objecte, etc. |
| |
espectador -a |
|
m i f. Persona que assisteix a un espectacle. |
| |
estrena |
|
f. Primera representació, exposició o projecció públiques d'una obra teatral, musical, cinematogràfica, etc. |
|
|
|
f |
|
figurant |
|
m i f. Persona que, en una representació, fa un paper de comparsa. |
|
fossa de l'orquestra |
|
f.
En el teatre modern, espai entre l’escena i les butaques, on es posen
els músics que executen la part musical d’una obra teatral. |
| |
fre de tiranta |
|
m.
Dispositiu mecànic pel qual passa la tiranta d’un equip contrapesat,
que s’utilitza per a fixar-la en un punt i evitar que es moga
accidentalment. |
|
funció
|
|
f. Cadascuna de les representacions d’una obra teatral o d’un espectacle. |
|
|
g |
|
galliner
|
|
m. El pis més alt d’una sala d’espectacles. |
| |
|
h |
|
hers
|
|
m.
Fila de llums situada en una barra penjada del teler, paral·lela a les
taules de l’escenari i oculta habitualment per una bambolina. |
|
|
l |
|
llotja
|
|
m. Qualsevol de les divisions d’una sala d’espectacles amb seients per a un cert nombre de persones. |
|
llum de guàrdia
|
|
f.
Llum que il·lumina l’escena durant els assaigs i les tasques de
muntatge, que forma part d’un circuit independent de l’utilitzat per a
la il·luminació de l’espectacle. |
| |
|
p |
|
paper
|
|
m. Cadascuna de les parts del text d’una obra teatral que correspon a un personatge i que interpreta un actor o una actriu. |
| |
personatge |
|
m.
Cadascun dels participants que intervenen en l’acció fictícia d’una
obra teatral i que és encarnat per un actor o una actriu. |
| |
pinta |
|
f.
Estructura transitable situada a la part superior del teler, on es
munten els elements que s’utilitzen per a maniobrar les tramoies
suspeses. |
| |
platea |
|
f sin. pati de butaques m. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors. |
| |
pont de maniobra |
|
m.
Passarel·la annexada als murs laterals de l’escenari o suspesa del
teler, des d’on els tramoistes i els electricistes manipulen els
elements de la tramoia i de la il·luminació. |
| |
posada en escena |
|
f. Escenificació. |
| |
pota de gall |
|
f.
Element de l’escenari en forma d’escaire que es fixa als bastidors, les
fermes, els aplics, etc. per mitjà d’unes frontisses per tal de
mantindre’ls drets. |
| |
practicable |
|
m.
Superfície elevada del decorat, en forma de rampa, escala, graó, etc.
que permet modificar el nivell de l’escenari i pot suportar el pes d’un
o més actors. |
| |
|
|
q |
|
quadre |
|
m.
Agrupament de personatges que durant una estona romanen en la mateixa
actitud, representant una escena històrica, mitològica, simbòlica, etc. |
| |
|
|
r |
|
regidor –a d’escena |
|
m
i f. Tècnic d’un teatre o d’una companyia teatral que ocupa un càrrec
intermedi entre el director i la resta de l’equip tècnic. |
| |
rem |
|
m. Element del decorat que es fixa obliquament al bastidor perquè es sostingui en posició vertical i es mantingui així estable. |
| |
rompiment |
|
m. Teló retallat que deixa veure el que hi ha al fons. |
| |
|
|
s |
|
sabata |
|
f. Peça del pont de maniobra on es lliguen els tirs d’un equip. |
| |
|
|
t |
|
tallafoc |
|
m. sin. teló de ferro m . teló de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l’escenari a la sala i viceversa. |
| |
taquilla |
|
f. Lloc on es tenen els bitllets per a despatxar-los al públic. |
| |
taula de llums |
|
f. Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar la il·luminació d’una obra teatral. |
| |
taula de so |
|
f. Taula on hi ha els dispositius electrònics necessaris per tal de regular i tractar el so d’una obra teatral. |
| |
teatre |
|
m. Edifici o local destinat a la representació d’obres dramàtiques. |
| |
teatrí |
|
m. Reproducció en miniatura d’un escenari que s’usa per assajar decorats, la situació dels actors, etc. |
| |
teler |
|
m.
Bastimentada de la part superior de l’escenari d’un teatre que
mitjançant politges i cordes permet de poder baixar i pujar els telons. |
| |
teló de boca |
|
m. Tela gran pintada, de l’amplària de l’escenari, la qual es pot baixar i pujar i, baixada, tapa l’escenari. |
| |
tiranta |
|
f. Corda, o joc de cordes, que s’utilitza per a fer pujar i baixar els contrapesos. |
| |
tramoia |
|
f. Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per fer transformacions escèniques, figurar aparicions, etc. |
| |
trapa |
|
f. Porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura. |
| |
|
|
v |
|
varal de llums |
|
m. Estructura que s’utilitza per a penjar-hi focus i altres elements d’il·luminació. |
| |
vestíbul |
|
Sala situada a l’entrada d’un teatre en què es reuneixen els espectadors durant l’entreacte. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
per Laura Useleti
